Contradiccions que empoderen

L’herència que ens deixa el festival d’Eurovisió aquest any és altament gratificant per l’empoderament de la dona. Les dues cançons que més recordarem, Ay mamá, de Rigoberta Bandini, i SloMo, de Chanel, defensen l’univers femení amb estils tan diferents que semblen contradictoris: una des de l’homenatge a la figura universal de la mare, el compromís i la lluita, i l’altra des del lluïment de la dona orgullosament sexualitzada i d’aparença superficial. Conceptes que també explora la Rosalía en el seu fascinant Motomami. Els que som fills de la Transició espanyola i hem estat educats en la llibertat d’expressió i hem mamat l’alliberació sexual dels nostres pares, ens trobem perduts en aquest escenari on tot s’hi val. Veiem les nostres filles defensant el joc no sexista i reivindicant el futbol femení però perreant amb el reggaeton de cop i volta i lluint melic i natges quan poden. Elles ho veuen tot natural i defensen una sororitat on tot hi té cabuda. Per tant, és la nostra mirada contaminada per la tradició del patriarcat la que ens condiciona. Potser és el moment de començar a acceptar que les normes estan canviant i que el veritable feminisme es basa a no posar més etiquetes i a gaudir-ne des de la llibertat de cadascú sense interferir en la de l’altre. Perquè “no se confundan, señora’ y señore’, yo siempre estoy ready” per ser la dona que decideixi ser.