Coneixement i ús de la llengua

Amb motiu de l’actual polèmica sobre la reforma de la llei del català, crec que cal distingir entre el coneixement d’una llengua i l’ús que d’ella se’n fa: no per fer el 100% de les classes en català en un institut de l’Hospitalet aconseguirem que quan els alumnes surtin al carrer utilitzin més el català.

I és que no és cert que el fet d’impartir un 25% més de castellà hagi de comportar un retrocés en el domini del català, ja que, si les coses es fan ben fetes, amb el 75% restant de l’horari en català, aquest es pot assolir suficientment.

Certament, s’ha de garantir un millor domini del català tant per part dels professors com dels alumnes, però si el que es pretén és millorar l’ús social de la llengua catalana, frenant la seva alarmant reculada actual, aleshores crec que calen altres mesures que, en gran part, no incideixen dins de l’àmbit de l’escola, motiu pel qual penso que és un greu error carregar sobre ella tota la responsabilitat, pensant que la vehicularitat exclusiva del català ho resoldrà tot.

S’ha d’actuar, doncs, en d’altres sectors com les xarxes socials, el teatre, la música o les activitats esportives i de lleure, fent que l’ús del català esdevingui aquí atractiu i alhora útil per als joves, de tal manera que aquests facin el pas imprescindible que va del fet de conèixer una llengua a fer-la servir després amb normalitat en la seva vida quotidiana.