És bo allò que ens és útil per ser feliços?

L’ètica de l’utilitarisme afirma que allò que ens és útil per ser feliços restrictivament és bo. No obstant això, no totes les accions que nosaltres fem estan considerades bones. Considero que l’ésser humà és egoista per naturalesa. A més, des de la invenció dels diners, encara ho és més. És per això que l’humà, en la recerca de la felicitat pròpia, farà tot el que sigui possible per aconseguir-la, sense importar-li la prèvia acció que això suposa. És a dir, si una acció considerada moralment dolenta, i té com a conseqüència ser feliços, és útil, seria bona? Penso que no. Evidentment tothom fa les seves accions per obtenir una recompensa, encara que aquestes estiguin mal considerades. Tanmateix, crec que això no hauria de ser així, degut al fet que en la majoria de casos persones externes a nosaltres en resulten perjudicades. En definitiva, soc del parer que si una acció suposa ser desavantatjosa per als altres, no s’hauria de dur a terme, encara que la conseqüència sigui la felicitat pròpia. S’hauria de buscar la felicitat de la majoria.