Portes als porxos

Soc abonat al Liceu des de fa més de 20 anys i em permeto criticar el projecte de les portes a les arcades exteriors del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. El comunicat d’Acció Raval me n’ha fet adonar. Aquesta entitat ha fet una crítica molt pertinent a les portes que tancaran els pòrtics de l’entrada principal.

Els pòrtics o porxades són elements arquitectònics que podríem definir, sense equivocar-nos gaire, de democràtics. Perquè la intenció del dissenyador és fer partícips els vianants de l’aixopluc que s’està oferint a l’avantsala de l’edifici, tant a qui entri com no, oferint-ho com a espai públic. Acte de generositat que dignifica el propietari o l’entitat cultural d’iniciativa privada, però ara en fan un mal ús els actuals gestors.

Les porxades són l’antítesi d’un elitisme caspós. Al meu entendre, les portes als porxos indiquen la contradicció conceptual dels promotors.

És per això que a mi em sembla que el senyor De Gomar, director artístic del Gran Teatre del Liceu, s’equivoca tancant les arcades. Tan qüestionable és tancar-les amb reixes com que el tancament sigui una filigrana “artística”.

La poca sensibilitat em preocupa més quan es manifesta en iniciatives promogudes per persones que haurien de tenir un criteri formal més sòlid.