Els plens al Congrés i ajuntaments

Quan un assisteix o escolta el que es debat en els diferents plens, s’adona que tots els partits polítics funcionen a pinyó fix, cada un va a la seva, ningú escolta ni li importa el que diuen els altres partits, és un diàleg de sords. Uns parlen de la guerra d’Ucraïna i com afrontar-la, uns altres de l’OTAN, uns altres de pensions, uns altres d’Algèria, uns altres del Marroc, uns altres d’impostos, uns altres d’autònoms, uns altres dels agricultors, uns altres de la gasolina, factures de la llum i gas, uns altres de la despesa militar, uns altres del Sàhara, uns altres d’energia nuclear, uns altres d’impostos als més rics. Molts es repeteixen sobre els mateixos temes bé sigui a nivell nacional, o al territori al qual pertanyen. Entenem que es parla de massa coses i al final no es fa res. Segurament en els pròxims plens continuaran parlant del mateix. Els plens es van crear amb l’objectiu de debatre i argumentar-hi les millors idees per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Avui podem dir, després de les intervencions, que s’ha viciat de tal manera que als ciutadans no els interessa per a res. Si ho analitzem amb profunditat, els que manen són els que governen a l’Estat i als ajuntaments. Ells són els que tenen l’última paraula i la potestat d’atendre els suggeriments dels partits. Resumint, com les llenties, o ho agafes o ho deixes.