Quin és el destí de Catalunya? Si és esdevenir un estat independent i sobirà en sentit plenari, els catalans que volem trencar amb Espanya i deixar d’estar-hi sotmesos, avui per avui, ho tenim fatal.

Però el nostre futur no està predeterminat per cap poder o força aliena o exterior ni per la providència divina, que altra feina té. I el nostre present, tampoc. Tanmateix, seguim sent un poble colonitzat. I a hores d’ara ens vigilen com mai valent-se mesquinament del programari Pegasus amb operacions de l’espionatge més brut, cínic i barroer, per part dels aparells d’intel·ligència de l’Estat espanyol: el Catalangate.

Posats a espiar, que s’espiïn entre ells, a veure quants caps salten des de les altures més corruptes fins a les clavegueres més infectes dels poders i oligarquies del govern espanyol i el deep state. Potser no en quedaria ni un.

I, posats a fer servir expressions angleses com el Catalangate, que el nostre Catalanfate, o destí, no sigui en el sentit de fatalitat ineluctable o de total infortuni, sinó de ple alliberament nacional. Que això passi depèn enterament de nosaltres –els catalans, els valencians i els illencs– i de saber girar les actuals circumstàncies al nostre favor. De segur que hi guanyarien tots els Països Catalans.