Llengua pròpia i nouvinguts

La llengua pròpia de Catalunya és el català. El castellà ho és de la terra d’origen de tota la immigració espanyola i llatinoamericana que va arribar. Per tant, defensar el castellà a Catalunya és defensar un dret de conquesta. I aquests drets no existeixen als països lliures.

Tant la immigració espanyola, entre ells els meus avis, com l’actual busca una vida millor de la que tenia a la seva terra d’origen, i si es queda vol dir que l’han trobada. Doncs bé, ara el que necessitem, els catalanoparlants, és que es parli català perquè no es perdi. Franco voldria que no el parlessin. Parlar la llengua pròpia del lloc on vas a viure és natural. I fer-la la llengua dels teus fills, també. És deixar de ser foraster. Ser català no és qüestió de raça o orígens, sinó de llengua, cultura i sentiment. I els exiliats republicans a França tots parlaven francès, i és la llengua dels seus fills.