Opinió

L’àngel dropo

Als de la meva generació, a “doctrina” –llavors no se’n deia “catequesi”– ens deien que cada persona tenia el seu “àngel de la guarda” per guiar-lo, protegir-lo i evitar que caigués en situacions de pecat. No sé si a la canalla que avui fa catequesi els expliquen això de l’àngel de la guarda; ja feia molts anys que en sentia parlar quan en fa uns quants el llavors ministre Fernández Díaz va sortir dient que ell no tan sols creia en l’àngel de la guarda, sinó que el seu fins i tot tenia nom (Marcelo) i li era molt útil en el dia a dia, tant que fins i tot l’ajudava en tasques tan terrenals com aparcar. Pel que s’està sabent aquests dies, el tal Marcelo deu ser un dropo, un penques o un fatxa; potser ajuda a aparcar el seu jefe, però sentint les gravacions de l’inefable Villarejo queda claríssim que el protegit del Marcelo en qüestió conspirava, mentia, i feia mal a plena consciència a persones que ell sabia que eren innocents de tot el que els estava encolomant, i això segons ens deien a doctrina és pecat, i molt greu; què feia mentrestant l’angelet en qüestió? Mirava cap a un altre costat? Com que era per la “sagrada unidad de la patria” ja li estava bé? Que trepitgés el vuitè manament no importava? Això de la unitat també val als regnes celestials? Collonades angelicals a banda, concloc que el tal ministro és una molt mala persona, imbuïda per una estranya barreja d’idees pseudoreligioses i patrioteres que, a més, el fan molt poc recomanable i força perillós per exercir un càrrec com el que va tenir.

Cambrils (Baix Camp)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.