Opinió

Potser sí o potser no!

Al temps que les temperatures es disparen in misericordie, amb rècords mai coneguts, trobar un lloc de calma i benestar com el parc Central Migdia –magnífica obra de l’enyorat alcalde Sr. Nadal– mai es podrà agrair prou. Cada matí, còmodament instal·lat en un dels seus nombrosos bancs, soc testimoni del batec ciutadà d’aquell entorn. I em sorprèn la gran quantitat de gironins que surten a fer passejar el seu gos. Moltes vegades puc comptar que, fins i tot, el nombre de gossos supera el de ciutadans, que surten amb dos i tres animals de cop. Aquesta mostra palesa d’amor al regne animal em porta a una sèrie de deduccions, entre d’altres, la següent: És que potser troben en el millor amic de l’home, la lleialtat, estima, afecte i generositat que no es dona en la seva parella? O potser s’ha posat de moda tenir per animal de companyia un gos? Jo crec, modestament, que ens trobem davant d’afectes compartits i que poden estabilitzar el clima familiar, sacsejat cada dia pel desbocat augment del cost de la vida, el clima de guerra a escala mundial i tants i tants maldecaps que hem de fer front un dia sí i l’altre també. Com a acèrrim defensor dels animals, permeti, estimat lector, que acabi amb una citació dels nostres clàssics: “El hombre cuando nace, nace con pecado, más el alma simple de la bestia es pura.” Doncs, això mateix.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.