El gran soroll del silenci

Ai, si el poble volgués escoltar el gran soroll del silenci! Silenci vergonyós, culpable per acció o per omissió, tant se val, però culpable. Però no, ni jutges ni fiscals ni polítics en volen parlar, els surt més a compte callar, deixar que el temps passi, “laissez faire, laissez passer”. El 17 d’agost del 2017, només uns mesos abans de l’1 d’octubre, diada del referèndum, un atemptat commociona tot Catalunya. Són veritat les paraules d’aquell gran mentider senyor Villarejo, que lliga aquells fets amb les ganes d’anorrear l’independentisme? Aviat farà 5 anys d’aquells atemptats. Sap vostè alguna cosa rellevant? Li han explicat què hi feia l’imam de Ripoll, confident a sou de la policia espanyola, a la casa d’Alcanar? Li han explicat el perquè el CNI i la policia seguien els passos, fins al dia abans, dels terroristes que varen actuar a Barcelona i a Cambrils? Sap vostè per què el PP, Vox, Cs i el PSOE no volen que el Congrés investigui les causes de l’atemptat? Algú ens ha explicat alguna cosa amb dades veritables i confrontades...? Només silenci, silenci vergonyós, silenci culpable. Espanya està plena de grans silencis, amb sorolls emmudits a cops de falses imputacions, amenaces, sentències i garrotades. Per favor, periodistes honrats, que n’hi ha, on sou...?