La tríada funesta

La Terra és un planeta sotmès a canvis climàtics recurrents, que –des que hi habiten els humans– sempre han anat acompanyats de pandèmies i fam. Aquesta tríada funesta ha estat el gran condicionant de revolucions, guerres, caigudes de nacions i d’imperis. Catalunya, Portugal, Suïssa i les Províncies Unides de Flandes es proclamaren independents en el marc de l’anomenada Petita Glaciació del segle XVII, quan tot Europa estava en guerra i la fam i la pesta negra causaven estralls. Si els segadors del Corpus de Sang haguessin tingut la panxa plena i força blat per segar, haurien romàs al camp, no haurien mort el virrei i, probablement, no hi hauria hagut guerra. Una altra constant present en tots els episodis de canvi climàtic és que sempre s’han cercat culpables, que podien ser els déus, els infidels, els jueus o les bruixes. Al segle XXI, les grans fortunes (1%) que dominen econòmicament el món –principals causants de les emissions de gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera– han descobert que culpar la població, provocant-li angoixa climàtica i por paranoica a la destrucció planetària, resulta altament rendible; de tal manera que avui dia hi ha 3.000 milions de persones que pateixen fam, però augmenta el nombre de milionaris i es dispara escandalosament la despesa en armes. Si no es posa remei a aquesta manca d’aliments, algun dia les masses afamades –que no tindran res a perdre– s’aixecaran contra els rics del planeta, com ho van fer els pobles de la mar, causants del col·lapse de l’edat del bronze; això suposant que abans no ens hagi aniquilat una guerra nuclear.