I ara... els periodistes!

Sempre he dit que si hi ha tres col·lectius que tenen una gran transcendència social, aquests són els metges, els mestres i els periodistes. Si ens centrem en el cas espanyol, segons la meva opinió, els metges han estat a l’altura de les circumstàncies, mentre que els mestres i, especialment, els periodistes, no. Aquests darrers dies hem estat observadors d’unes gravacions en què certs periodistes mostren la seva falta de professionalitat, de manera alarmant. Però no em vull pas referir, només, a casos aïllats: a vegades he fet el sacrifici de llegir ABC, La Razón, El Mundo o escoltar la COPE o veure 13TV, i us puc dir que la majoria de coses que publiquen són mentida, i especialment si parlem de notícies que tenen a veure amb Catalunya. Sempre he recordat, ja fa molts anys, que La Vanguardia va publicar una notícia, que va resultar ser falsa. L’endemà el diari va demanar perdó per l’error. No m’imagino la premsa “de la Caverna” fent el mateix… Tot el diari estaria ple de peticions de perdó. També m’ha cridat l’atenció que, en el cas esmentat al principi, alguns periodistes s’han desmarcat, clarament, d’aquesta manera de fer periodisme: assenyalaré dos casos que, crec, han brillat amb llum pròpia: Jorge Juan, de La Vanguardia, i Àngels Barceló, de la Cadena SER, i tots dos han estat molt respectuosos, però decidits, en la crítica dels fets. Crec que és bo que els mateixos periodistes denunciïn aquests casos tan greus, que tant de mal fan a la seva professió.