El punt d’incoherència on ha arribat el món de la política dona un valor intrínsec a les persones que s’hi dediquen; els ciutadans i ciutadanes hauríem de saber destriar els que són coherents amb els seus actes dels que s’aprofiten del càrrec per enriquir-se. El 40è president de l’Uruguai, diputat i senador, Pepe Mujica, ha estat un polític exemplar perquè mentre va exercir la política es va dedicar a treballar per al seu poble, en lloc de lucrar-se. L’octubre del 2020 va renunciar al Senat i anuncià la seva retirada de la política a causa de la covid, als 85 anys. Tenia una vida austera, vivia a la seva granja de sempre, als afores de Montevideo. El 90% del sou el dedicava a projectes d’ajuda contra la pobresa. Veient la verborrea que gasten molts polítics, xoca l’actitud coherent de Pepe Mujica. Ell ha estat un servidor públic, que creia en el que predicava i feia el que deia; si havia d’anar a un hospital, esperava junt als altres usuaris sense privilegis. Les persones que actuen amb coherència palesen uns valors poc comuns que les votants hauríem de tenir ben present a l’hora d’emetre el nostre vot.