Carbó, petroli, gas i nuclears

De la terra en traiem carbó des de fa milers d’anys. De petroli en traiem milions de barrils diaris des de fa un segle. Fa temps que penso el volum descomunal que suposen milions de barrils diaris durant un segle. El petroli no es regenera sol ni per miracle i el volum de buidor que deixa debilita l’escorça de la terra. Pel que fa al dipòsit de gas liquat de Florentino Pérez en el mar tarragoní, tots sabem la quantitat de terratrèmols que va provocar i les conseqüències derivades... Fa uns vint anys es va parlar dels perills que comporten les centrals nuclears i es decidí que s’havien d’anar eliminant. Ara, per problemes de subministrament amb Rússia, han canviat de parer i les requalificaran com a “energia verda” fins no se sap quan. Els interessats diuen que els temps i les necessitats canvien, però les contradiccions, els interessos i les barbaritats augmenten. Sovint penso en el paleontòleg Eudald Carbonell quan explica que el cervell humà necessita, encara, alguns milions d’anys per madurar; mentrestant les muntanyes es foraden i la terra s’esllavissa a raó de tanta ignorància i ambició humana.