Laura Borràs, al ‘Preguntes freqüents’

No em va agradar l’actitud de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, a l’entrevista del FAQS del passat 9 de juliol, perquè, d’entrada, no va entomar gaire bé les crítiques, mostrant el seu enuig, primer, envers la presentadora, Cristina Puig –sempre impecable en les preguntes–, en considerar que se l’estava sotmetent a un judici previ o a un interrogatori en lloc d’una entrevista, i després, davant d’una periodista de la SER, a qui retreia que actués més com a fiscal que no pas com a periodista.

Però, sobretot, perquè es va negar a contestar cap pregunta relativa a aquells famosos correus que podrien esdevenir la prova més incriminatòria en contra d’ella, ja que suposadament demostrarien que hauria fraccionat il·legalment uns contractes per tal de poder adjudicar-los a dit a un amic seu sense haver d’anar a concurs públic.

Jo no sé si aquests correus són falsos, o bé si els esmentats contractes no eren fraccionats sinó successius, tal com sosté la presidenta Borràs, però el que sí que crec és que el seu cas no té res a veure amb cap mena de persecució política i judicial fruit dels fets de l’1-0.

Tanmateix, vaig trobar abusiu el seu desmesurat i reiterat recurs a l’ús de termes tals com la presumpció d’innocència i la vulneració de drets fonamentals, o bé a la repressió política i judicial –termes als quals es referí en més d’una quarantena o d’una trentena de vegades, respectivament– a fi de demostrar que era víctima d’una “persecució política”.