Fum

A totes les platges de Barcelona ja no s’hi pot fumar. Una bona notícia, que esperem que s’estengui a més platges del país i a altres espais públics a l’aire lliure. Fa temps que no m’assec a la terrassa d’un bar. I em sap greu prescindir del que sens dubte és un petit plaer, i més quan fa bon temps. Però no estic disposat a empassar-me fum. És cert, soc lliure d’asseure-m’hi o no, però un infant, per exemple, no pot escollir. Alhora no puc evitar la mandra que em fa assistir a diversos festivals de música o a altres concentracions multitudinàries pel mateix motiu. En la darrera dècada poc s’ha fet per protegir la gent del fum del tabac, i això que és una qüestió de salut pública. És més, hi ha hagut un cert relaxament. Els que invoquen la llibertat individual no semblen preocupar-se gaire pel dret que tenen també els no fumadors a respirar un aire lliure d’elements tòxics. No hi pot haver llibertat sense responsabilitat. No parlo de prohibir, n’hi ha prou amb una mica de respecte i de sentit comú. Així mateix, em sorprèn i m’entristeix veure la quantitat ingent de burilles de cigarreta que embruten carrers, platges o parcs, i que són una font de contaminació. Mai no m’acostumaré a això. La Terra? Amb tota la seva biodiversitat? Bé mereix la nostra consideració.