Calia, tant...

El 28 de juliol, la mesa del Parlament de Catalunya va procedir a suspendre la seva fins ara presidenta, Sra. Laura Borràs, de les seves funcions, amb l’aprovació d’ERC, el PSC i la CUP. No ha agafat per sorpresa perquè ja se sabia que estava decidit. Ja feia alguns dies que la pressionaven perquè fes un pas a la dreta –com ja comença a ser a l’ordre del dia–, tot i que, en aquest cas, ella no ho va acceptar al·legant la seva presumpció d’innocència, perquè té el convenciment que no ha fet res de dolent i per això s’havia negat a dimitir. Si el càstig li ve pel fet d’haver fraccionat una factura, lliurada per una empresa, d’un seu conegut –quan era presidenta de l’Institut de les Lletres Catalanes–, potser sí que va contravenir una formalitat, però econòmicament era tot correcte; ningú es posà cap diner a la butxaca, d’aquí ve que pensem si calia un càstig tan gran. Fent un símil amb el futbol, potser n’hi hagués hagut prou ensenyant-li la targeta groga, en lloc de la vermella. No soc polític i potser no hi entenc gaire, però... oi que hi ha hagut casos pitjors per part d’altres polítics i partits i no els ha passat res? No deu ser que hi ha algun altre motiu? Mirant-ho humanament, és el nostre humil parer.