Una seguidora del Girona FC a l’estadi de Mestalla

D’entrada vull manifestar que tinc 77 anys i només per qüestió d’edat tinc la mobilitat reduïda per dificultat respiratòria i afectació als turmells i peus, però no m’impedeix viatjar ni moure’m com qualsevol altra persona, observant certes precaucions en determinats moviments. En entrar a l’estadi de Mestalla per veure el partit del València contra el nostre estimat Girona FC i en veure que les nostres localitats estaven en un racó d’una alçada considerable, vaig demanar si podia pujar en ascensor i el vigilant de torn em va contestar, de molt males maneres, en castellà, que havia d’anar “al otro lado”. Davant d’aquesta situació no vaig tenir més remei que pujar les escales, fent els descansos necessaris en cada replà. Sortosament no va ser així en sortir de l’estadi perquè la noia a qui li tocava la vigilància de sortida, molt amablement, va retirar les tanques que protegien l’ascensor i ens va deixar utilitzar-lo. Un altre fet que resulta indignant és el comportament de la Policía Nacional davant de l’afició del Girona. Els agents encarregats de la seva vigilància, sense amagar els gestos de celebració del gol del València, en un moment donat, es varen posar els cascs i amb actitud desafiant varen avisar uns nois, aficionats del Girona, que es posessin les samarretes. No ho feren pas així amb els aficionats locals. Fets com els que acabo d’explicar fan que cada vegada més es justifiqui el nostre comportament independentista per satisfer la nostra catalanitat.