Junts contra Catalunya?

La vergonyosa actuació de l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs, en saludar efusivament, quan es va acabar l’acte de commemoració del 17-A, el grup de persones que s’havien dedicat precisament a boicotejar-lo, trencant el minut de silenci i escridassant els màxims representants institucionals en el moment que aquests anaven a dipositar les flors en record de les víctimes d’aquell terrible atemptat terrorista, no és només una ofensa a totes aquelles víctimes i els seus familiars allà presents, sinó una bufetada a la cara del mateix moviment independentista que ella diu defensar.

Penso que actuacions d’aquesta mena són fruit del seu ego i de la seva ambició política desmesurats, motiu pel qual han de ser obertament condemnades pels dirigents de Junts, seguint, així, la valenta i sensata línia adoptada per l’exsecretari general de Junts, Jordi Sànchez, qui va censurar sense embuts el seu comportament, ja que si en aquest partit s’imposa la línia dura de Borràs i cia., capaç de defensar, fins i tot, “teories conspiratives” de l’Estat com a part de la seva política de “confrontació” contra aquest mateix Estat, el seu futur –i el de bona part de l’independentisme– es veurà abocat a la marginalitat i la radicalitat més absolutes.

Potser, aleshores, arribats a aquest punt, s’haurien de plantejar, dissortadament, un canvi de nom i passar-se a dir “Junts contra Catalunya”.