A tu, Lluís

He llegit sempre els poemes publicats d’en Lluís Gardella i Juhé. Recentment La mare, jo i la Festa Major. En ells hi destaca quelcom que indueix a pensar. El susdit n’és un exemple ben clar.

Conec en Lluís infant millor que en Lluís adult. Una coneixença que em permet recordar que els valors que el caracteritzaven com a alumne no s’han esfumat, ja que tenen continuïtat. Dedicar un poema a la seva mare el dia 3 de setembre –data memorable del naixement d’en Lluís, quan veié la llum per primera vegada– no deixa de ser un acte magnífic, digne d’elogi. És una prova tangible d’un fill amorós, bondadós i empàtic que desitja de tot cor que la salut de la seva mare millori.

La maternitat, la naixença i la festa, agafades de la mà, voldria que compartíssim a l’uníson –és el desig d’en Lluís– molts brins d’esperança el dia 3 de setembre de cada any. Tant de bo! Moltes felicitats!

Rep una tendra abraçada.