Rodalies com als anys cinquanta

L’altre dia la usuària de Twitter Montsi es queixava al servei d’atenció al client de Rodalies que hi havia molta gent –massa– en el tren sense la mascareta, encara obligatòria. La resposta: que truqui al 112. Us sembla que aquesta és la solució? El 112 és el telèfon d’urgències, creieu que quan avisem que algú no porta mascareta ens preguntaran a quina estació som, quin comboi és, on som ara mateix i que ara hi enviaran una dotació dels Mossos? Sisplau, ja som una mica grandets, no falteu al respecte als usuaris amb tals bestieses. Qui ha respost això no té ni idea de res. A totes les estacions constantment puja i baixa gent sense mascareta, caterva de necis. I l’Estat, que és qui té el gruix de les competències, no fa res de res, deixadesa total.

Madrid tracta Rodalies de Catalunya com si encara fóssim als anys cinquanta, amb moltes estacions com les de l’Espanya interior, semiabandonades, polsoses i deixades. Amb les constants avaries de trens i els retards que han de suportar els usuaris. I això és un continu. La parella d’una amiga treballa a Rodalies i li reconeix que a Renfe no tenen una visió emprenedora ni àgil de portar-la. Ho gestionen amb una mentalitat funcionarial, en el sentit més pejoratiu del concepte. No com els Ferrocarrils de la Generalitat. Oi que es nota en el dia a dia? Són l’Espanya dels gentilhomes, en castellà hidalgos, fatus i improductius. Espanya ens roba, també en la prestació del servei públic ferroviari.