Adéu, amic Espar!

Vaig tenir la sort de confluir amb en Pep Espar i Ticó l’any 2007. Vam encadenar-nos a la delegación del gobierno perquè la societat catalana reclamava una millora del traçat del TAV que evités el subsòl freàtic de la Sagrada Família. Ens avalaven prop de 100.000 signatures que l’Audiencia Nacional va menysprear. Enteníem que el risc zero no existeix i, com és d’habitud, la política espanyola dels fets consumats va acabar donant la raó a ADIF.

Tanmateix, aquella derrota va enfortir-nos de tal forma que vam veure’ns amb prou esma per plantejar un nou embat capaç de reformular el catalanisme polític tot adaptant-lo a les noves necessitats complexes del segle XXI: el III Congrés Catalanista.

Com bé recorda el president Pujol a les seves memòries: “Josep Espar ha estat el gran conspirador d’aquest país.” El seu sentit incondicional de l’amor i la generosa entrega és el que més enyoraré del teu mestratge.

Bon cel, estimat Espar!