Codis ètics: “paper mullat”

Atès que l’ètica s’ocupa d’estudiar el comportament humà en relació amb el bé i el mal així com els valors, o no, que se’n deriven, paga la pena reflexionar sobre la frase del sociòleg alemany Max Weber (1864-1920): “El polític ha de tenir amor apassionat per la seva causa, ètica per la seva responsabilitat i mesura en les seves actuacions.”

No descobreixo res en afirmar que la classe –és un dir– política en general massa sovint fa referència a suposats codis ètics que en teoria haurien de regular els seus comportaments; no hi ha programa electoral ni míting en els quals no se’n parli de manera explícita. Diguem que de cara a l’electorat queda bé. Una altra cosa és quan aquesta mena de reglament conductual s’ha d’aplicar a casos concrets. Aquí sí que es presenta un problema!

En qualsevol cas, a la pràctica la qüestió resulta tan simplista com: 1) si el codi afecta l’adversari, cal exigir el seu compliment; 2) si el codi afecta el propi partit, cal buscar qualsevol tripijoc per evitar el seu compliment. Com deia La Trinca: “No passa res, no passa res...” I així va el país!

Davant de fets constatats –només cal consultar les hemeroteques–, em pregunto on queda l’ètica i el que a efectes pràctics és més important encara: la credibilitat. Com a valor institucionalitzat, el desvergonyiment està servit, perquè en l’ecosistema polític els codis ètics són “paper mullat”.