Malaguanyat tot

Amb motiu de la seva mort, El Punt Avui (30/08/2022) ha publicat una semblança del senyor Josep Ribera, català “fidel a Catalunya des de l’exili mexicà”, escrita per l’historiador i professor Josep Maria Figueres. 91 anys. Fa uns dies ens deixà un altre català “fidel a Catalunya”, en Josep Espar i Ticó. 95 anys. És llei de vida i potser l’única que és inamovible: la de la mort segura. Quants deixaren sa vida el 1714 i quants l’han continuat deixant després i quants han estat, i ho estan, assenyalats, perseguits i maltractats, per fer el que aquests senyors han fet, defensar el seu país. Es diu que la història la escriuen els guanyadors, si més no ells la imposen, però els perdedors han de dir-hi la seva, i dir-la amb convenciment, i de manera forta, com ho han fet el Sr. Ribera a Mèxic i el senyor Espar i Ticó a Catalunya. Amb fidelitat constant. Molts altres ho han fet i molts altres ho faran. Avui, però, un està temptat a dir “malaguanyat tot”, tot el que s’ha fet, que sembla inútil, perdut. Res del que passa és bo per a Catalunya. El govern central no diu més enllà de les quatre paraules políticament convenients, no fos cas que l’oposició es mostrés massa esverada, que ja s’hi mostra. El govern d’aquí no mostra predisposició a plantar cara més enllà de quatre paraules políticament convenients i dites en una realitat “metavers”. Els polítics o vetllen llurs partits, que són el seu mitjà de vida, o descaradament diuen que no cal continuar sent català. Però queda poble i aquest no és pas malaguanyat.