La política catalana ens humilia

Sembla que els nostres polítics vulguin ridiculitzar l’esperit catalanista, actuen com si només juguessin amb un pensament destructiu de la nostra identitat. Cada any, a les portes de la celebració de la Diada, surten amb un ciri trencat en voler desacreditar la nostra insígnia com a país. És una bufetada als interessos de la desitjada independència, sense adonar-se del perjudici, com la ridícula imatge que donem davant l’opinió dels espanyols i mundial. Només aconseguim avergonyir la catalanitat per la manca de coherència i no saber defensar l’orgull del seu poble, al qual tant s’ha humiliat. Per això, quan arribem a la fita puntual de l’11 de Setembre, ens sentim cridats a defensar els drets fonamentals que tant desitja la ciutadania, i tot se’n va en orris per manca d’unió. Fora encertat doncs que els representants que anem escollint en les eleccions tinguessin en compte l’afany i el patriotisme de la nostra gent. De ben segur que les consignes serien unes altres i que no cauríem en el desencís vergonyós de les picabaralles que tenen pretenent liderar el seu partit. Tot plegat arriba al desconcert de la societat catalana i hem d’exigir un comportament d’estatus de país, amb el criteri de formar un estatus rígid i solvent, i demanem a tot el poder polític de Catalunya el seny escaient que tant ens ha afavorit com a tarannà de la nostra societat. Per contra, no podem dir el mateix dels que interpreten la voluntat positiva dels que sí que volem una institució pròpia, reconeguda per tothom i respectada, cosa que no fan els polítics catalans.