Globalització transcendental

Actualment ens trobem davant d’un escenari d’incertesa social, econòmica i geopolítica en què sembla que les confrontacions, la tensió i hostilitat entre diferents països és quelcom habitual. Sembla que els governants dels països que estan involucrats directament o indirectament en conflictes són incapaços de reflexionar i dialogar, deixant-se portar per l’orgull patriòtic, els interessos econòmics i les diferències entre si, marcant múscul militar, i siguin autors i còmplices de genocidis sense preveure’n les conseqüències. Ens hem oblidat que la majoria d’aquests països van firmar tractats i estan presents a l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Tot i així s’han transgredit els principis que emmarquen l’ONU, violant-los, tot i ser el principal organisme i eix vertebrador que vetlla per la pau entre tots els països de la comunitat internacional. Han estat incapaços d’escoltar i atendre les peticions, intervencions i mediacions per part de l’ONU, refugiant-se i comportant-se amb cinisme, demagògia, hipocresia i a través de la fal·làcia. Civilització? Progrés?