Sentiment

Això és el que sentim els catalans i catalanes quan anem a manifestar-nos l’Onze de Setembre.

En aquell moment que ens retrobem a Barcelona o on sigui, tots gaudim del mateix sentiment. Tan senzill com estimar la teva terra. Davant d’aquest fet, no hi ha cap raonament. Vostè que està llegint aquesta carta i estima la seva muller o els seus fills, creu que buscaria altres preguntes? No, oi? Doncs el mateix ens passa quan anem tots junts pels carrers de qualsevol ciutat de Catalunya en una data tan assenyalada. No costa tant d’entendre.

No oblidem que els polítics que votem han lluitat com mai per aconseguir-ho. Han patit afusellaments, tortures, anys de presó i exilis! Per tant, és clar que la Diada no té res a veure amb la gestió dels nostres representants perquè han patit i molt! No confonguem escollir els nostres representants amb la manifestació més important que es fa a tot el món. Vull dir que no hi ha cap país que any darrere any mostri una expressió tan oberta per la seva llibertat com ho fa Catalunya. La resta són paraules sense sentit i molt buides.