El boig de la ciutat

El 2016 vaig patir un brot d’esquizofrènia al nucli antic de Girona que em va portar a despullar-me completament, a llençar les meves pertinences i a tornar-me a vestir amb roba del contenidor. Vaig descobrir que hi ha una diferència substancial d’anar vestit correctament i amb diners a la butxaca a ser un pobre del carrer, el tracte de la gent no és el mateix. Em va sorprendre sobretot que anant despullat a les dotze del migdia al costat de la catedral fent coses estranyes ningú no truqués a l’ambulància.

Quan tens un brot fas coses que no faries mai, com marxar sense pagar d’un local o escridassar la gent d’un pis pensant-te que et pertany. Demano perdó pels greuges que vaig poder cometre i només vull dir que al final vaig poder tornar a casa i des d’aleshores no he tingut cap episodi semblant.

Es pot tenir una vida normal malgrat la malaltia mental si tens una vida ordenada i ocupada i et prens religiosament la medicació. No s’ha de perdre l’esperança i malgrat els brots hem de continuar endavant.