Medievalisme i Commonwealth

Veig que les cròniques d’aquest nostre diari sobre l’enterrament de la reina Elisabet II carreguen sobre els conceptes que encapçalen el meu escrit. Si jo fos anglès diria “medievals, sí, gràcies a Déu”, perquè això és el conjunt de referències que tenim sobre el nostre origen històric. Tant com per a nosaltres ho són les Corts catalanes. Pel que fa a la Commonwealth (terme usat per primer cop a l’època de Cromwell, l’anomenat Lord protector), s’explica com una mena de tirania o vestigi del colonialisme, sense parar esment que potències com el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda encara en formen part, i països com Moçambic s’hi van adherir voluntàriament i no sembla pas que els vagi malament. Com tampoc els va anar malament a Menorca durant l’ocupació britànica, ni encara menys a Gibraltar, que, per cert, donen treball a la població andalusa de la rodalia.

Com a catòlic que soc sense cap complex, he tingut la satisfacció de veure per YouTube dos funerals també catòlics, l’un a la catedral de Westminster i l’altre a l’església de Tots Sants, a Margaret Street (aquest el dia 10 de setembre, amb la litúrgia tridentina de la meva infantesa i joventut).