Sense aigua

És curiosa la sensació quan un dia, degut a una avaria, et quedes sense aigua. D’entrada et sobta molt obrir l’aixeta i que no surti el preuat líquid. Un acte que fem moltes vegades durant el dia i no li donem pràcticament cap importància, però quan no raja... llavors sí que entenem la necessitat d’aquest bé tan vital. A partir d’aquell moment, la teva ment comença a rumiar com ho faràs per viure un dia sense aigua! De cop, inesperadament, et surt el teu instint més autèntic. Mires el rebost o la nevera, per si tens aigua embotellada. L’aigua del vàter, la gastaràs només quan sigui molt necessari. No pots rentar els plats. No fregaràs res. No et dutxaràs! Un fet que semblava impossible per viure en salut. Et rentaràs la cara i els ulls amb una mica d’aigua. I, si tens la sort de viure a prop del mar o un riu, aniràs a omplir una o dues garrafes per si de cas. És a dir, que descobreixes que vius la vida en un núvol... però la realitat és una altra! Ni mòbils, ni tauletes, ni res. L’aigua és una sensació tan real com la mateixa vida, que massa vegades oblidem i, com en aquest cas, no la podem rebre de cap més manera que obrint un senzill grifó!