ERC és una ETT més?

A Catalunya –com arreu– sempre hi haurà aquells qui de l’acció política en fan un modus vivendi. Un piló de sequaços d’un partit que, gaudint de càrrecs a dit o confiant-los gestions, així tenen feina. La responsabilitat de conselleries o departaments permet garantir treballs i ingressos “als teus”.

Però als milions de votants que volem persones honestes, això –vist així– ens fa fàstic. Un partit polític no pot ser una ETT, una font d’ingressos per a alguns, els “funcionaris” del partit.

I ho és: al PSC, a ERC, i no diguem als partits dretans. I als d’esquerra més enllà del PSC igual. I potser ho ha estat per a Junts, també. Fastigós.

En aquesta línia interpreto la decisió de Junts de sortir del govern com un acte heroic, i noble. El país al davant del “sou potser botifler”. Potser hi deixaran la pell, però els honora.

Ha estat un exemple de democràcia interna, de coherència i de no seguir enganyant milions de persones que estimem de debò el país. Els independentistes som de molts corrents ideològics, però mai hauríem de deixar-nos entabanar com beneits pel “diàleg” amb el feixisme persistent de l’Estat espanyol.

Sempre cal negociar, però Aragonès pactarà amb qualsevol xitxarel·lo que els permeti garantir –i augments ara– els llocs de treball per als ERC del Principat. “Si no t’agraden els meus principis... en tinc uns altres”, deia en Groucho Marx.

La política de “donar feina” és típica a l’Espanya fatxenda: aquí no la volem. Prou de partits “ETT”.

Confio que sorgeixi el “Partit de la Llibertat”, amb gent honesta, treballadora i coherent. Un grup d’homes i dones fiable. A qui faci el pas, de ben segur, molts el –o la– seguirem i ajudarem.