Pluja de ferralla

Aquests primers dies de novembre, una notícia ens impactà, els mitjans informatius ens anunciaven el possible risc de caiguda de ferralla, procedent d’un coet, d’aquests que transporten material divers i fins i tot persones, destinats a altres planetes. Un cop feta la “feina” de deixar la càrrega que transportava, reprèn la tornada, cap a la Terra. En travessar l’atmosfera, el coet es desintegra, en trossos més petits, però que, déu-n’hi-do, la mida i el pes. El més lògic és que el país que ha tirat el coet faci per manera que les restes caiguin a un lloc determinat. Però els xinesos a vegades “se n’obliden” i és llavors quan es corre el perill que ens caigui “per barret”, la qual cosa no fa cap gràcia. Això, dit senzillament, és el que ha provocat l’esmentada sensació de perill. Es parla molt de les causes que poden motivar el canvi climàtic però els que no som físics pensem: això dels coets no en pot ser un dels motius, bé que es deu tractar d’una agressió a l’atmosfera, no? Dit col·loquialment, a veure si, amb tots aquests experiments, un bon dia ens n’hi anem tots, a “la lluna”. Perdoneu que hi posi un xic de broma, però no n’hi ha per a menys. És el meu humil parer.