Adopcions de l’est d’Europa + síndrome alcohòlica fetal = desemparament

A l’associació on estic, Afatrac, hi ha molts pares que van adoptar infants procedents de països de l’est d’Europa. Van passar pel procés d’idoneïtat a l’ICAA, Institut Català d’Acolliment i Adopció, després per l’ECAI, Entitat Col·laboradora d’Adopcions Internacionals. Total, cost aproximat, 24.000 euros en dos anys. El seguiment que va fer l’ECAI en el cas rus va ser fins als 9 anys d’edat –en el cas d’altres països és fins als 18–, molt estrany. A l’escola solen detectar un caràcter complicat, problemes d’aprenentatge, etc., però sovint ho justifiquen pel fet de ser adoptat, cosa que en molts casos endarrereix molt el diagnòstic de la síndrome alcohòlica fetal SAF. (embaràs+alcohol).

Llegint hemeroteca, el 2016 la Generalitat es va plantejar prohibir les adopcions procedents de l’est d’Europa per la quantitat de menors diagnosticats de SAF, ja que entre el 1998 i el 2015 havien estat adoptats 5.120 infants i detectaren el problema. Prohibir més adopcions i no ajudar les antigues? Calen serveis mèdics terapèutics, socials i jurídics coneixedors del tema. Què cal fer, demandar l’administració per prevaricació?