Doha, el gran arbre i la petrodivisa

Febre de mundial. Doha vol dir “el gran arbre” i és la capital de Qatar. Allí, la kafala està oficialment abolida, però no ha evitat que la mà d’obra construís els estadis a més de 40 graus de temperatura. Les condicions de vida d’aquests obrers es descriuen en el reportatge Les petites mains de l’émirat, com indica el periodista Jordi Basté.

He sentit converses de bar en què s’afirma que aquests treballadors són uns herois. Suposo que aquestes ments estan agraint les exhibicions estel·lars de Cristiano Ronaldo (1.000 milions d’euros de fortuna), Messi (400 milions), Neymar (vorejant la misèria amb 175 milions) i Mbappé (un pelacanyes que guanya 13.700 euros diaris, jugui o no). Qatar és el país amb més emissions del món per la crema de dipòsits de gas natural i petroli. Permet càstigs com la flagel·lació o la lapidació. Els actes homosexuals obtenen pena de mort. A les dones violades, se les condemna per adulteri.

Tant de bo guanyés la selecció camerunesa o senegalesa o zambiana. I perdó per haver caigut en el pou de la demagògia i no en el dels hidrocarburs.