El pecat de la insostenibilitat

Un brillant futur per a fills i nets és sens dubte el gran desig de pares i avis. No obstant això, tot sembla apuntar que la crisi climàtica i mediambiental que tots plegats ajudem a alimentar complicarà, i força, les brillants expectatives que desitjaríem per a les generacions que ens han de succeir. És sorprenent que, malgrat les evidencies d’ una catàstrofe mediambiental d’origen humà, la generació que ara regim els destins d’aquest planeta fem ben poc o res per evitar el gran desastre. Ben mirat, no fer res és sens dubte una gran irresponsabilitat o, més ben dit, una incommensurable traïció generacional, perquè és evident que deixar un món mediambientalment hipotecat a les noves generacions és quelcom jurídicament inadmissible i moralment inacceptable. No pot ser que anualment esgotem recursos equivalents a tres planetes, perquè això significa que no sols ens mengem el que ens correspon, sinó també el que correspondria a fills i nets, tot esgotant un planeta exhaust. El millor regal que podem fer a fills i nets és sens dubte modificar els nostres hàbits personals tot tendint a una necessària sostenibilitat per tal que en el futur, quan la història jutgi els actes i omissions dels que vivim en el present, se’ns recordi no sols per haver permès una destrucció mediambiental sense parió, sinó també per haver estat capaços de corregir el nostre gran pecat.