L’excessiva discrecionalitat del mot que s’atorga al concepte agreujat fa que la reforma de la llei de sedició obri un camp immens a la injustícia en un futur. Què vol dir agreujat? Fins on es considera greu? Ancha es Castilla! D’entrada, qualsevol formulació judicial pot recórrer, arran d’un fet o una acció col·lectiva, a la paraula agreujat perquè no té cap mena de regulació o definició de criteris. Tant es pot considerar agreujat, que no greu, el nombre de persones en una manifestació, els eslògans que portin els manifestants, o també la utilització de material públic, enfilar-se a un cotxe o a un fanal... fer una barricada o col·lapsar un espai públic, etc.

Deixa al criteri judicial personal la valoració de molts actes o actuacions que en si ningú consideraria greus i permet una discrecionalitat excessiva als criteris judicials, que a hores d’ara sovint no han coincidit amb el sentit comú desitjable, sinó amb criteris personals o ideològics.

Aquesta llei serà un cau de raons si no és defineix i explicita la paraula agreujat o s’elimina del text per la seva desmesurada discrecionalitat. A Catalunya ja sabem per experiència que la discrecionalitat judicial acostuma a anar en contra de les legítimes aspiracions ciutadanes. Que no sigui que fugint del foc caiguem a les brases!