Violència política o violència masclista?

En els darrers actes del Congrés dels Diputats d’Espanya s’han anat dient barbaritats una rere l’altra, sense cap mena de pudor i amb orgull, un orgull de “a veure qui la diu més grossa” per sortir als titulars de premsa. L’atacada en qüestió, Irene Montero, va qualificar de “violència política” les salvatjades que va haver de sentir dels seus companys d’escó, la seva majoria dones. Però, quin exemple volen donar en matèria de violència quan es parla en aquests termes en un ple del Congrés? No sé si s’adonen que, amb aquests atacs, ens ataquen a totes. A totes aquelles dones que quan han aconseguit alguna cosa, la frase més utilitzada és “tindrà els genolls pelats”. S’emplenen la boca dient que totes les dones mereixen llibertat i respecte, i al primer lloc on haurien de demostrar-ho i d’ensenyar una mica de respecte i decència cau per les escales del Congrés. Gràcies a Déu que hi ha homes i dones que ens mostren, amb petites coses, que no estem tan soles.