L’aventura d’esperar el tren!

Espero el tren a Girona per tornar a casa: va amb retard. Em ve al cap quan ens mobilitzàvem pel nostre país; aturades a l’autopista, a l’aeroport i mobilitzacions en un fotimer d’ocasions. De Renfe i Adif tothom en diu penjaments, però ningú no es mobilitza. El tren, ara que diuen que és “gratuït”, l’agafa més gent que mai; aquesta fortuna dels bitllets permanents, estratègia política, suposo que s’haurà de pagar entre tots, bé, tots no, entre aquells que l’Agència Tributària ens té fitxats. El desgavell continu dels horaris dels trens sembla que es normalitza, se’n fan bromes i tot. A mi no em fa gens de gràcia quan arribo tard a la feina, havent d’agafar el cotxe i deixar-lo aparcat ben lluny, perquè el tren que esperava no arriba ni a passar. Cada dia és una aventura, vas a l’estació i no saps mai què et trobaràs. Sense utilitzar ni la megafonia per informar, veus desaparèixer el tren de la pantalla sense més ni més i es queden tan amples; i tenen la barra de fer constar a l’aplicació que aquell tren està circulant. Per minimitzar els efectes dels retards suggereixo més bancs per seure i més papereres a Girona, on a vegades s’acumula gent de dos o tres trens, i sobretot que s’utilitzi la megafonia a les estacions dels pobles petits per avisar que un tren no passarà. Anar amb tren té molts avantatges: més barat, més ecològic, més tranquil·litat, pots llegir o mirar el paisatge. L’únic desavantatge és quan “el tren t’abandona”. Governants! Vosaltres que aneu amb tant de retard, a veure si us poseu les piles, que donem una imatge de país que fa pena, en molts àmbits, un el tan necessari transport públic.