Gràcies, senyor Motas, batlle de Sant Feliu de Guíxols

Malauradament per a mi, tinc una malaltia crònica, en concret depressió nerviosa. Estant immers en una crua tempesta d’aquesta malaltia, gairebé tot el dia tombat al llit, la policia local em va retirar el cotxe, tenint-lo ben aparcat; la raó era que havien de pintar el paviment. Resultat: pagament de la grua i esperant la multa corresponent. Vaig parlar cinc minuts amb el batlle per ràdio SFG, exposant el tema. L’endemà em va trucar la seva secretària per concretar una reunió a l’alcaldia; una hora em va dedicar, molt atent, tot i ser conscient que probablement, com així va ser, em rentava la cara amb un drap brut. Vaig tenir dues reunions amb el regidor responsable de la policia local, res de res, i finalment vaig recórrer al síndic de la ciutat, una altra bufetada. En aquest espai de temps vaig entrar tres instàncies a l’Ajuntament perquè les fessin seguir a Xaloc, empresa de la Diputació responsable de recaptar les multes, demanant que es reparés aquesta despietada sanció. Aportava tota mena d’arguments i informes mèdics. Tot em va ser denegat. Finalment i estant altre cop malalt, em varen carregar la multa al meu compte al banc, amb els recàrrecs corresponents. Una injustícia i una deshumanització que no entenc. Gràcies, senyor Motas, el ciutadà li importa molt, jo ho he comprovat.