D’un temps ençà han anat creixent el nombre de misses bilingües. No entenc aquesta proposta, abans gairebé inexistent. Si ens diuen, i és una realitat, que es va perdent la llengua catalana, com és que es pren aquesta decisió? No trobo el sentit, només, si el que desitgen és anar anul·lant el català d’una manera dissimulada, sense treure’l directament, però sabent que el bilingüisme acaba substituint la pròpia llengua pel castellà. I això és el que els interessa, malauradament. És el cardenal Omella un dels qui fomenten el bilingüisme? Els seus companys espanyols influeixen que cal castellanitzar Catalunya i deixem de ser una nació? Per defensar-nos dels qui avalen el bilingüisme podem tenir en compte els següents pensaments: Cal tenir ben clar que la llengua de Catalunya és el català, és on ha nascut i és la que li dona la seva identitat (Raimon Panikkar). El català i el castellà no poden estar en el mateix pla d’igualtat. Cada home és únic i així ho és cada llengua (Raimon Panikkar). El bilingüisme és una trampa (R. Panikkar). El bilingüisme és una tragèdia indescriptible (Josep Pla). Si no fem res anem a l’extinció (Jordi Badia i Pujol). Hem estat tous i cofois, no pas durs i ferms (Antoni Strubell i Trueta). Cal començar a ser clars i desagradables perquè el tema s’ho mereix i no hi guanyem res amb contemplacions (Xavier Roig).