Tanta sobreprotecció és molt greu

Una gran majoria de pares i educadors no pensen en què li convé al meu fill, alumne o net. Tothom protegeix, ai, pobreta, ai, pobret, i no els emancipen. I les criatures no tenen cap força per créixer, per madurar, no s’han d’esforçar per aprendre, lluitar, acceptar contrarietats i obligacions. No confien en ells i pugen febles i irresponsables. Si l’escola programa una classe unitària per a 5, 6 i 7 anys, comet un greu error, perquè una criatura de 5 anys no té res a veure amb una de 7. A tercer de primària, cal tenir certa independència i confiança en un mateix i, si continuen sobreprotegits, d’adolescents seran ganduls, insegurs i dependents de totes les modes estúpides que el món els facilita. Aquesta és una de les causes que hagin augmentat el nombre de suïcidis en menors de 30 anys. Al Maresme el 2021, els difunts d’aquest grup han augmentat fins a un 26,09 % del total. I, encara que no tots han estat infants sobreprotegits, cal pensar que molts sí que, lamentablement, acaben així. Necessitem professionals, mestres, pedagogs i psicòlegs de debò, que canviïn aquesta moda que els psiquiatres d’infants com jo, que ja tenim una certa experiència, veiem molt clara i ens dol profundament perquè estimem les criatures.