La democràcia en hores baixes a Madrid i en la Generalitat catalana

En aquesta espiral de l’Espanya negra, el conservadorisme nacionalista del Tribunal Constitucional es va atrevir a fer “el salt mortal” de cop d’estat, fent dels tres poders de l’Estat un de sol per sobre de tots, però Sánchez, pel fet de cedir als nomenaments que han fet els conservadors, ha estat titllat de dues maneres: uns l’han tractat de covard per no resistir –fent extensible la covardia a Meritxell Batet– i altres l’han felicitat per tenir un gran sentit de responsabilitat; però segons el meu parer aquest fet demostra una altra cosa: aviat serà president d’Europa, i no l’afavoreix que durant el seu govern hi hagi el caos de la desestabilització econòmica i el desafiament al comissari general de Justícia, Didy Reynolds, que fa poc va visitar-lo a Madrid per instar al desbloqueig del Constitucional del poder del TC i també dirigit des de Brussel·les.

Tot aquest joc de trons té un rerefons que és la mare dels ous: el president Puigdemont liderant l’1 d’octubre del referèndum del 2017, i la prova més fefaent i palpable és Feijóo vociferant contra Puigdemont i l’independentisme amb objectius apocalíptics quan mani en el govern espanyol.