Els drets dels catalans

El 19 de desembre passat, la frase del dia d’aquest diari era del papa Francesc, que deia: “Potser es trigaran anys o dècades a resoldre la relació entre Espanya i Catalunya, però busquin la manera de fer-ho.” És molt important que el papa reconegui que el problema no està resolt, contràriament a les declaracions interessades del president Sánchez. A Catalunya sabem que el dret d’autodeterminació està recollit en els Pactes Internacionals dels Drets Humans i, per molt que a Espanya no li interessi reconèixer-ho, també sabem que això no canviarà si no hi ha una estratègia conjunta de tots els independentistes catalans i un reconeixement internacional dels nostres drets. Aquest reconeixement pot trigar un cert temps –però no més d’una dècada– per arribar al referèndum de ratificació del que ja es va guanyar a Catalunya l’any 2017. Encara que l’Estat espanyol continuï fent el desentès –molt probable–, crec que és un bona notícia que el papa manifesti la seva opinió i un precedent perquè altres països compromesos amb la declaració dels Drets Humans també donin la seva opinió. Però, primer de tot, és imprescindible la nostra persistència en la reclamació dels nostres drets. Persistir, persistir i persistir!