Fa pocs dies, vàrem anar a la presentació del llibre Sense càstig. Deu crims impunes a la Casa de Cultura de Girona. L’aula magna era plena. Inicia l’exposició en Joan Vall Clara, director i propietari d’El Punt Avui+, i comença parlant de les excel·lències del llibre. De cop i volta diu, poc més o menys: “Llàstima que us he enganxat amb una mentida.” Amb això, ell, gat vell que domina els tempos, ja té la sala amb unes orelles dretes a més no poder. Però no era una mentida. Era una apreciació personal en el sentit que ell no era pare espiritual de ningú, referint-se a la Tura i a en Jordi. L’acte va continuar amb explicacions dels dos autors, i tot seguit Carles Monguilod, en la seva línia i amb experiència professional dilatada com a advocat, va parlar de diferents aspectes del llibre, fàcil de llegir, amb moltes novetats que desconeixíem, i exposicions amenes a més no poder... Arribem al petit torn de precs i preguntes i una persona del públic, micròfon en mà, demana la paraula tot dient: “Soc el fill d’en Corbera, de Santa Coloma de Farners, assassinat per un sicari fa més de quaranta anys.” Els que ja tenim una edat sabem que va ser un cas molt i molt impactant en el seu dia. Tots els assistents al complet vàrem quedar astorats, taula de presentació inclosa. El silenci es podia tallar amb un ganivet. Ell va explicar breument alguns episodis del cas, molt i molt interessant. Es necessita ser valent per anar a un acte així, presentar-se a la sala i fer una breu exposició de com va anar la mort del pare (e. p. d.), la por dels que l’havien presenciat, i també l’actuació del jutge de l’època. Felicito el fill Corbera per la valentia demostrada en assistir a l’acte i demanar la paraula tot identificant-se.