Aquests dies he passat un mal tràngol. El meu cor tenia insuficiència coronària. El cateterisme que m’ha practicat el magnífic Dr. Joan Bassaganyas ha sigut tot un èxit i ara em trobo com nou. A més, la meva estada ha comportat per a l’altre cor, aquell del qual xerren els poetes, un immens goig. He rebut tanta tendresa que no cabria ni en el cove més gran del món. Mai no m’havia sentit així d’estimat, amb aquesta subtil barreja de serena intel·ligència i dolcesa. Fins i tot he plorat. M’agradaria poder-me’n contaminar, encara que només fos una miqueta, de la vostra profunda capacitat d’estimar.

Ai las, el patac ha sigut brutal quan de nou he aterrat! L’emprenyament m’ha envaït al constatar l’escassetat de recursos públics assignats a la sanitat. Ara toca prioritzar la salut, l’educació i la salvaguarda del patrimoni natural al davant de les infraestructures, l’especulació i la xaranga per a l’entreteniment dels rics.

Ja n’hi ha prou de menystenir l’encomiable tasca dels professionals de la salut. Encara que l’efecte no té preu, la vostra entrega s’ha de cuidar, reverenciar i reconèixer degudament.