Banyoles és monàrquica, dona patents de cors

A Banyoles tenim el Club Natació, és qui posa les piscines i serveis que l’Ajuntament no vol pagar. Tots els nens de Banyoles tenen l’obligació de pagar al club uns diners per uns serveis que els calen o no. Els instituts obliguen els nens a fer classes de natació, tant si saben nadar com si no. Ara s’inicia la temporada de l’escàndol. El club veu que s’obre la primavera, i comencen a tocar el que no sona. El dia 26 de març van fer la mitja marató, una llauna per als veïns. Ningú ens demana si ens ve de gust, si ens trobem bé, si estem malalts, si en tenim ganes, ara l’altaveu al costat de casa, si es publica la carta, aviat el club ens dirà; pobres, això no pot ser, no tornarà a passar, alguns veïns, incauts, se’l creuran, però no pararan. Construeixen edificacions fixes, que no poden construir. Com que un arquitecte certifica que es poden treure, ja està, tenim una cosa que no toca ubicada on no pot estar, però és clar, és mòbil. Fan una nau per endreçar estris i barques, ara s’inicia la temporada dels cops, estridències, i escàndols, és el club, no passa res. Els reis eren els únics que atorgaven patents de cors; els alcaldes de Banyoles, també. Després d’anys i anys, queixes i queixes, si canviem el to potser se n’adonen. També cal donar solucions, perquè són polítics i això no requereix cap examen d’intel·ligència. Fem la seva feina. Jo faig una proposta: a casa l’alcalde, inici i arribada de les carreres i els merders que vulguin; de passada poden anar tots a trucar al timbre a casa del president del Club Natació Banyoles. Això sí, a les 7 de la matinada o abans.