Agraïment a l’hospital Trueta

Diumenge de Glòria –vaig dir des de casa–. Al·leluia, he ressuscitat gràcies a l’equip que em va atendre, que em va salvar la vida. Vaig arribar a urgències: crítics, semicrítics fins a la planta de pneumologia, unitat de la son. El tercer dia vaig pensar que no me’n sortiria. L’únic pensament era demanar una ambulància per tornar on ara és la meva llar, però quelcom va canviar.

Agrair no és fàcil quan és tanta la gent que ha tingut cura de la teva persona. Vaig dir: tinguin per segur que totes les persones que m’han atès, del primer a l’últim, tindran lloc al meu cor i no els oblidaré mai. En nomenaré algun en representació de tots. Dr. Bonnin, pneumòleg, a qui li tocava decidir. Vaig demanar que m’escoltés i ho va fer. Li vaig dir que faria el que digués i vaig posar la vida a les seves mans. La Dra. Belda, la M. Àngels de trastorns de la son, en Francesc infermer, Jose infermer de nit, la Pilar la Grande, Laura, Omar?, Fina, Carmen, Enric fisio, Nuri endocrina, Marta supervisora... Aquesta gent esmentada amb alguns hi vaig tenir moments especials i els vaig fer patir. Ara al món polític –soc apolítica– els faig un prec. He vist com treballen els sanitaris, ho sé fa temps. Com que no es contracta més personal ho donen tot. Ho van fer amb la covid i continuen igual, arribant a casa esgotats de veure tant patiment. El govern dona premis. Està bé, però penso que hi ha altres prioritats: donar ajudes als sanitaris i reconèixer la seva feina. L’equip de capellans sense sotana han estat i són un puntal per als pacients. Gràcies, Trueta, el Diumenge de Glòria vaig ressuscitar; em vàreu salvar la vida.