La situació de les infraestructures de transport al nostre país és lamentable, especialment les ferroviàries i, més especialment encara, Rodalies. Retards, avaries, “llamps” que la ministra del ram encara busca, “llamps” que els trens ja porten posats, com ara els de l’estació de Manlleu de fa un parell de dies, un desastre absolut. És un escàndol, és la prova de l’abandó conscient en el qual l’Estat té totes aquestes infraestructures de les quals, com a demostració de mala fe, va traspassar fa uns anys la gestió a la Generalitat però sense propietat, ni material, ni vies, ni recursos, sense res, l’únic que sembla que pot fer el nostre govern són els horaris (els d’aquí es van lluir acceptant-ho). L’escàndol més gran és, de tota manera, l’actitud dels “nostres” polítics, governants o de l’oposició, siguin del color que siguin, que al llarg d’aquests anys n’hi ha hagut de tots a cada banda. Aquest desori de moment només el comptabilitzem en milers d’hores i dies de feina perduts, que es passen dels uns als altres. Què diran tots plegats quan l’hàgim de comptabilitzar, i només és qüestió de temps, en vides?, també se les passaran dels uns als altres?; quina cara faran la ministra o el conseller de torn, o les respectives oposicions? O potser compten que sempre tindran un maquinista a mà per encolomar-li el tema com amb l’Alvia de Galícia o el metro de València?