El ‘Coti x coti’ no és sardana

Parlem clar i català. Si doblem pel·lícules, per què no doblem paraules? No tenim prou saber gramatical per nomenar estris i fets com fan els anglesos amb els mots d’informàtica o mèdics? Anglaterra ja no és europea, però el seu idioma ho ha de ser? Productes: les mandonguilles de verdures i cigrons no són mandonguilles, seran... un sol nom que les defineixi. Del bistec alemany n’hem de seguir dient hamburguesa? I si és de peix, no podem inventar un bon nom que el diferenciï bé del de carn? A la maionesa sense ou no la podem batejar amb un altre bonic i flamant nom? Passant a fets, esdeveniments o espectacles: deixem que les antigues creacions brillin, s’expressin i es representin en la seva reeixida forma inicial. Tan poca creativitat i imaginació existeixen actualment per transformar i deformar òperes, quadres, escultures, cançons i balls? Concreto: The Tyets potser ens honoraran més si, definitivament, es diuen Els Tiets. La sardana té prestigi mundialment tal com és, només cal situar-la al lloc que la Transició no la va voler posar. Anem coixos. Els quatre pilars, les quatre barres de Catalunya, són: llengua, lleis, govern i dansa.