Prova de foc a les municipals: Sánchez o Feijóo

Paul Valéry deia: “L’impacte de la Primera Guerra Mundial va ocasionar l’ascensió al poder d’un totalitarisme agressiu.” Aquest axioma ha proliferat de manera globalitzada a Europa, i a Espanya la dictadura franquista ha perdurat amb els partits neofeixistes com el PP, Vox, el PSOE i l’extinta Cs, amb les conseqüències a Catalunya que en ple segle XXI existeixen presos i exiliats, així com 4.300 represaliats, molts esperant judici. En aquest terratrèmol electoral Sánchez ha convocat les generals amb urgència apocalíptica en ple mes de juliol vacacional; ERC ha sigut la més damnificada per un Junqueras que ha perdut el nord i va desorientat, ja que ara vol anar amb Bildu en comptes d’unir-se a la llista única oferta amb intel·ligència i generositat del president Carles Puigdemont; i Junts ha guanyat en l’espectre polític a Catalunya per la fidelitat a l’independentisme. Un premi més són les declaracions de l’ONU, que considera que “Espanya va violar els drets polítics de Puigdemont i que veure’s obligat a exiliar-se és una defensa dels seus drets humans”. Ara fora just que els propis i aliens que l’han titllat de “fugat” li demanessin perdó.